MEATZEETAKO BURDINBIDEA
Arditurriko burdinbidea
Arditurriko meatzeak (Oiartzun) erromatar garaian ustiatzen hasi ziren.
1902 eta 1904 bitartean meatzea ustiatzen zuen enpresak, Chavarri
hermanos, 11,4 kilometroko luzera eta 75 zm-ko zabalera zuen burdinbidea
eraiki zuten. Horrela meatzeak eta Pasaiako portua elkartzeko. Hasiera
Alzizarren (Oiartzun) zegoen; guztira zortzi tunel eta 14 zubi zeuden
ibilbide guztian. Pasaiako portuan, beraz, mineral ugari egoten zen
pilatuta. Iparraldeko Burdinbidea Cantilever motako zubi batean amaitzen
zen, bertan bagonetetako mineralak itsasuntzietara botatzen zituzten.
1905 urtean Henri Bondonneauri saldu zioten meatzea, horrek Arditurriko
Burdinaren Meatzeen Konpainiaren eskuetan utzi zuen. Burdinbidea barne
zegoen, noski. Irabazi gutxi zekartzala-eta Chavarri anaien esku geratu
zen berriro meatzea, eta Asturiasko Meatze Konpainiarekin harremanetan
jarri zuten horiek. 1913 urtean Oiartzugo Meatze Konpainia sortu zen eta
Arditurriko Konpainiak betetzen zuen lanaren kargu egin zen. Kudeaketa
berriak, baina, ez zuen arrakastarik izan.. Horrela, eta hamaika hika-mikaren
ostean Asturiasko Meatze Konpainia egin zen guztiaren kargu.
Minerala eramateko bidea falta zutenez, burdinbidea ere erosi egin zuten.
Burdinbideak, baina, 10 urte zeramatzan geldi. 1930 urtean berriro ekin
zion lanari, Jung etxeko baporezko bi lokomotore zituen. 1964 urtean
guztiz geratu zen burdinbidea eta egun A-8 autobidearen zati bat da.
Beste zati bat bizikleta zaleek erabiltzen dute.
Arditurrik 1984 urtera arte jarraitu zuen lanean; Zinc-aren Asturiasko
Konpainiak Asturiasko Meatzeen Konpainia bere kargu hartu zuenean,
bertan behera utzi zuten meatzea.
Artikutzako Burdinbidea
18 kilometroko luzera zuen. XIX. mendean eraiki zuen Frantziako
konpainia batek. Horiek Artikutzako (Goizueta, Nafarroa) meatze bat
ustiatzen zuten. 60 zm-ko zabalera zuen eta Iparraldeko Trenbidearekin
bat egiten zuen Errenterian. 1898 urtean inauguratu zuten eta 1916
gelditu zuten. Gipuzkoako Foru Aldundiak erosi zuen eta Karrikako
harrobitik Gabierrotara materiala eramateko erabili zuten.
Ormaiztegitik Mutiloarako Burdinbidea
Aiako Harria burnibidea |
|
LOS FERROCARRILES
MINEROS
El ferrocarril de Arditurri
Las minas de Arditurri
(Oiartzun) fueron explotadas desde época romana. Entre 1902 y 1904 "Chavarri
hermanos", principal empresa que explotaba las diversas concesiones
del coto minero de Ardituri, construyó un ferrocarril de 11,4 Km
de longitud y ancho de vía de
75 cm para unir las minas con el puerto de Pasajes. La estación
principal estaba en Alcibar (Oiartzun), disponiendo a lo largo del
recorrido un total de 8 túneles y 14 puentes. Un gran depósito de
mineral se encontraba en la terminal del ferrocarril inmediata al puerto
de Pasajes. Desde él otra vía permitía el paso de vagonetas sobre la
carretera general y las vías del Ferrocarril del Norte
finalizando en un puente puente de tipo Cantilever que
posibilitaba el vertido directo de la carga de las vagonetas en las
bodegas de los barcos.
En 1905 Chavarri hermanos vendió su negocio minero a
Henri Bondonneau, quien lo aportó a la Compañía de las Minas de
Hierro de Arditurri, constituida expresamente para la explotación de
las mismas. El ferrocarril formaba parte del lote. Muy pronto la
Compañía estableció relaciones con la Real Compañía Asturiana de Minas
que poseía también intereses mineros en la zona, pero los escasos resultados
económicos de la explotación minera forzaron a que en 1913 el
ferrocarril cayera nuevamente en manos de Chávarri Hermanos,
arrendándolo a la Real Compañía Asturiana de Minas. En 1913 se crea la
Compañía Minera de Oyarzun, haciéndose cargo de la actividad ejercida
hasta la fecha por la Compañía... de Arditurri. Pero tampoco en este
caso tuvo éxito la gestión económica y en 1927, tras diversos pasos intermedios,
la Compañía Asturiana de Minas asumió toda lactividad
minera.
Necesitando la RC Asturiana de M. de medio de
transporte para su mineral acabó comprando a Chavarri hermanos las
deterioradas instalaciones del ferrocarril, paralizadas
durante 10 años. En 1930 comenzó nuevamente su actividad, estando servido
por dos locomotoras Jung
de vapor. El ferrocarril dejó de funcionar en 1964,
con ocasión de las obras necesarias para la autopista A-8, sirviendo actualmente parte de su trazado como pista para bicicletas.
La actividad minera en Arditurri perduró hasta 1984, año
en que tras haber sido absorbida la Compañia Asturiana de minas por la
Compañía Asturiana de Zinc, se decidió el cierre de la explotación.
El ferrocarril de Artikutza,
Tenía 18 Km de longitud. Fue construido por la compañía francesa que explotaba las minas de Artikutza (Goizueta, Navarra) a finales del siglo XIX. Su ancho de vía era 60 cm y unía la
zona minera con la estación de los Ferrocarriles del Norte en
Rentería. Tal ferrocarril fue inaugurado en 1898 y dejó de prestar
servicios en 1916. La Diputación de Guipúzcoa compró el ferrocarril,
utilizando su material durante algunos años para transportar piedra
entre las canteras de Karrika y la picapedrería de Gabierrota.
El ferrocarril de Ormaiztegui a
MutiloaLa Sociedad explotadora de las minas del coto minero
de Mutiloa era propietaria de un ferrocarril de 5 Km de longitud que
comunicaba éste con la estación de Ormaiztegui del Ferrocarril del Norte
(Actual RENFE). Daba servicio también a las minas del coto minero de
Zerain, transportándose el mineral desde éste hasta la estación de
Mutiloa por medio de un "tranvía aéreo" de 2,7 Km de longitud.
El Ferrocarril de Peñas de Aya
|